La plaça de la Zircònia

Em declaro obertament fan de La plaça del Diamant i especifico: de la novel·la que va escriure Mercè Rodoreda. Però la meva devoció no arriba a l'integrisme, amb la qual cosa s'accepten versions i adaptacions de la història de La plaça. És per això que vaig anar molt decidida a veure l'adaptació teatral de Benet i Jornet. A més, havia estat en cartellera al Nacional i el repartiment prometia: Sílvia Bel, Mercè Arànega, Imma Colomer...
El desenllaç va ser que no vaig marxar perquè volia acabar de veure amb els meus propis ulls la destrossa que s'havia fet.
L'escenografia va ser perfecta. Res a dir: hi havia pressupost i es va invertir bé.
L'argument va començar coixejant, al segon acte va semblar que les febleses del primer eren un miratge, es va potenciar el dramatisme, i el tercer va caure en la vulgaritat i la comedieta barata. Si bé es va saber potenciar (fins i tot un pèl massa) la part "dramàtica", és a dir, des de l'arribada dels coloms, la marxa d'en Quimet al Front, la guerra i la mort de gairebé tot el cercle de la Natàlia, la part còmica sobrava. No només per contraposició a aquest segon acte colpidor, sinó perquè no hi és a la novel·la, és més, no hi és en la intenció de l'autora. Un tercer acte inventat i deslligat de la resta de la trama va fer-me tapar els ulls i les orelles per moments.
La protagonista, la Sílvia Bel, va aguantar molt bé el pes del paper central i realment va ser l'eix de l'obra i dels seus companys de repartiment, alguns dels quals no li feien una bona rèplica: un Marc Martínez habitual, és a dir, com sempre; el personatge de l'Enriqueta es va convertir en immortal (al 3r acte ja hauria d'haver mort i encara corria en escena) i en humorista, tret molt poc propi del personatge de la novel·la. I, per últim, un agroguer de les veces dalinià: feia mofa de "tares" de guerra, sobreactuava en totes les intervencions (mal entonat i gesticulacions robòtiques)..., el clown de l'obra. Realment molt allunyat de la persona mesurada, reservada i amable que és l'adroguer de la novel·la.
En definitiva, una adaptació que em va fer pensar que el seu senyor director s'ha de dedicar a fer serials i no pas a adaptacions que li van massa grosses.